dimarts, 26 de febrer del 2008

Examen sorpresa: És Rodolfo Chikilicuatre un cantautor Patafísic?

Dotat d´una extraordinària i aborronadora veu celestial, el sentit del ritme d´un raper novaiorqués, una estètica de la raó pura i uns moviments corporals que, sense deixar de ser espectaculars, són excepcionals, l´única cançó del ja llegendari Rodolfo Chikilicuatre, “Baila el Chiki Chiki”, ha sigut la més votada pels internautes per a representar a Espanya al Festival d´Eurovisió de Belgrad 2008.

Chikilicuatre ha recuperat la cançó protesta, no tant per la contundència del buit missatge de la seua lletra com per les conseqüències que està provocant el fenòmen al si del concurs, a l´ego d´alguns cantants i als cervells d´alguns erúdits espectadors i bocabadats crítics musicals que semblen oblidar el que s´ens recorda des del bloc de Chikilicuatre: “Eurovisió es més un concurs de pallassades i fer riure a la gent (any rere any açò es fa més evident) i sens dubte Rodolfo ens representaria amb molt d´art. És més, estic segur de que aconseguiria més vots que molts artistes que han editat varis discos".

Escolteu la seua cançó, llegiu la seua entrevista exclusiva i contesteu a la pregunta: és Rodolfo Chikilicuatre un cantautor Patafísic?
.

diumenge, 24 de febrer del 2008

Servei de traducció: De l´amfibi de la poesia Patafísica

Dins les tasques del IIEPPV es troba també la difusió en valencià de l´obra escrita en altres llengües. Ací he traduït un text interessant de Luís Rodríguez C., publicat al seu bloc Pen Total, el 15 de Febrer de 2008. A veure que vos sembla:

De l´amfibi de la poesia Patafísica

No existeix tal, no obstant això, no és roín estudiar-la, ja que, abans de nàixer, el vers Patafísic s'anul·la, s'ofega. Preferix el cant derrotat de les cendres al dir. I, com a tal, existeix sense qüestionar el qüestionable. Només li obsessiona l'inqüestionable i l'absurd de l'obsessió.

Poetes Patafísics no hi ha. Els Patafísics només, per casualitat, es topen amb la poesia. Per a ells la inspiració és igual a una botella buida de la qual no poden ni volen deixar de beure. Han perdut la fe dels que no la tenen, i no per això gemequen. El món, com a tal, els pareix una pèrdua de segles, una infinitat d'arrugats preceptes. El tedi al predicible els torna impredictibles. I, mentre tant, no fan res per canviar quelcom. Per endavant l'execució continua i, com el sol, naixen diàriament.

Patafísic ha de ser el que abdica i regna en un regne imaginari: així que... mora Plató i el cabró de Jarry! Amunt el Rei Ubú i la mare Reina! Per cert, al tal Ubú, ni tan sols li interessa imaginar què és la poesia. Els altres, els que li veuen desfer el món, tafanegen a les seues esquenes. Diuen que és el pitjor poema que va poder haver dictat Déu, i de segur que l'error el va cometre l'assistent personal o secretari celestial, segons com se li patisca millor.

Però tornant a la suposada poesia Patafisica, és a dir, “al que no és i continua sent i no per això importa si deixa de ser o inclús és”, tal com ho va apuntar en el seu diari íntim el germà major de l'equatorià Alfredo Cortés en la seua única visita a Santiago de Xile, allà per l'any mil nou-cents setanta-sis, i a ningú li estranyà. “O quan la imaginació especulativa ataca pels flancs a la realitat, i penetra les seues defenses i fonts d'abastiment. Quan el seu sistema de comunicacions és intervingut i, posteriorment, desmantellat. Quan s'és irreal i s'agonitza de realitat.” Tal i com evitaria dir-ho qualsevol patafisic. L'incert d'esta devastada quimera, tan faltada de presagis i omplida d'idees alienes, és a penes el començament d'un xicotet final. Anar d'un costat a un altre com sempre sol succeir. Ancorar per a després surar. Elevar-se i, de forma natural, explotar.

Clar, els fets desmenteixen a la paraula. La paraula s'excusa adduint el secret de confessió. I els confessos que som nosaltres, en tant masteguem el desmentiment, ho vestim amb la saliva que podem i, sense més, ho escopim contra el sòl. Clar, poesia Patafisica i quanta altra cosa que arrapa. De moment, les cicatrius diuen el contrari.

dissabte, 23 de febrer del 2008

Conferència inaugural i episcopal: Primer manifest del IIEPPV

El IIEPPV considera que la Patafísica, després de la seua Desocultació el 20 d´abril de 2000, està vivint un període de crisis perquè no ha parat de pegar voltes sobre sí mateixa convertint-se en un ballarí dervix que, encara que es mou, no es meneja del mateix taulell i que, immers en el seu estat de tràngol místic, acaba fent, la majoria de les vegades, el que no volia fer: Patafísica de la Patafísica. Com alternativa el IIEPPV proposa, sense parar el ball dervix, estudiar el món desplaçant-se de taulell. Com no podia ser d´una altra manera possible des del moment en que ja s´havia pres la decisió, el recurs que utilitzarà el IIEPPV és la recuperació del moviment cultural de la Renaixença per a maridar-lo amb la Patafísica, més concretament amb la Patafísica Aplicada. Tot i així, la Renaixença Patafísica no és una subdisciplina de la Patafísica, és simplement un canvi de taulell, un moviment renovador generat des de la Patafísica Aplicada.

Des del IIEPPV creguem que la cultura postmoderna en la que ens trobem immersos en alguns llocs ha invertit l´ordre establert durant la Modernitat convertint l´inútil en útil, l´insignificant en important, la porqueria en cultura, el capritx d´uns en interés general, el virtual en real, l´humà en primat... i, per contra, l´útil en inútil, l´important en insignificant, la cultura en porqueria, l´interés general en capritx d´uns, el real en virtual, el primat en humà... Davant este desgavell, els estudis Patafísics tradicionals tenen dificultats per identificar el seu objecte d´estudi: l´inútil, l´excepció, el particular... A l´IIEPPV considerem que és clau, per eixir d´este embolic i poder clavar-nos en un altre, impulsar i promoure l´estudi del món des de l´òptica de la Renaixença Patafísica.

Els fonaments epistemològics de la Patafísica són irrefutables i, per tant, continuen sent vàlids ¿com es va a rebutjar una ciència que busca solucions imaginaries a problemes inexistents? El complexe mètode Patafísic tampoc s´abandona, és correcte ¿com va a ser incorrecte el mètode d´una disciplina que sense disciplina alguna proposa solucions imaginàries? Però l´objecte d´estudi està mutant, per això és el moment de canviar de taulell si no volem acabar fent Patafísica de la Patafísica. No oblidem que a la Patafísica tot, sense excepció, és excepció i que l´absència d´excepció resulta excepció a la regla que és excepció. I no oblidem tampoc que a la Patafísica, com ha dit el sàtrapa Fernando Arrabal, tot té tants sentits com lectures i lectors, la qual cosa no vol dir que no tinga sentit o siga hermètica. El Patafísic dóna sentit a les seues obres o permet que cobren sentit.

Benvinguts i benvingudes a l´Institut Independent d´Estudis Patafísics del País Valencià (IIEPPV).

Mentre tant conformeu-vos amb altres blocs que també poden clavar la pata(física)...