Política Patafísica: Demagogs “cantinflejant”?

“Cantinflear” és un terme acceptat per la Real Academia Española que fa referència a Cantinflas, personatge creat pel gran còmic mexicà Mario Moreno Reyes. És un verb utilitzat a Cuba i Mèxic que significa parlar o actuar de forma absurda i incongruent sense dir res. Una llàstima que este terme no estiga reconegut al valencià. I una llàstima també que, encara que estiga reconegut al castellà, no s´utilitze arreu d´Espanya perquè ajudaria a entendre millor els discursos i els comportaments de molts polítics, sobretot els d´eixe partit que incorpora al seu nom el terme de popular. Un adjectiu que el Diccionario de la Real Academia Española (DRAE), que és el que s´ha d´utilitzar per saber el significat d´este partit, diu que és:

1. Pertanyent o relatiu al poble.

2. Que és peculiar del poble o procedeix d´ell.

3. Propi de las classes socials menys afavorides.

4. Que està a l´abast dels de los menys dotats econòmica o culturalment.

5. Que es estimat o, al menys, conegut pel públic en general.

6. Dit d´una forma de cultura: Considerada pel poble com pròpia i constitutiva de tradició.

Quina accepció és la corresponent al Partit Popular? L'única possible és que és conegut (no estimat) pel públic en general, perquè de la resta d´accepcions crec que la política d´este partit es troba ben allunyada, sobretot de la tres i la quatre (per això no és un partit d´esquerres), encara que paradoxalment molts dels vots que el PP obtindrà, el proper 9 de març, provindran de classes socials desfavorides o menys dotades econòmica o culturalment. Com és possible açò?

Per a donar una resposta a l´interrogant plantejat trobem un altre terme relacionat amb popular que, tal vegada, pot representar millor l´essència de la política del PP. La paraula és populisme i, concretament, l´accepció que fa referència a l´aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtindre un benefici. El que practica la demagògia és el demagog i, mira tu per on, a l´Antiga Grècia el demagog era el cap del partit popular. A més, segons el DRAE, un demagog també és un orador revolucionari que intenta guanyar influència per mitjà de discursos que agiten a la plebs. Tindrà tot açò quelcom a veure amb la política que fa el PP?